Celebració de l’any nou amazic a Vic
La d’avui és una publicació especial per mi, doncs fa uns dies vaig tenir la oportunitat de participar com a fotògraf de la celebració de l’any nou amazic a Vic. El que segueix és la descripció de l’esdeveniment de la mà de l’Educadora Social i Amiga Yousra El Mansouri.
El passat 13 de gener es va celebrar a diversos punts del món el 
2970 any nou amazic, conegut com a Yennayer. La comunitat amaziga és la que conforma des de fa més de deu mil anys el nord de l’Àfrica, l’antiga Tamazgha (o mal dita Berberia, connotació al nom “berber” que fa referència al terme bàrbar i, per tant, resulta despectiu com a denominació). L’amazic a Catalunya és la tercera llengua més parlada, aquest fet fa visible que la seva població al territori és nombrosa.
L’associació Amic Amazigh, amb la col·laboració del Consell Comarcal d’Osona, l’Ajuntament de Vic, l’Ajuntament de Manlleu, l’Associació de Veïnes i veïns del barri de l’Erm i diverses persones a títol individual, van organitzar el dia 1 de febrer de 2020 la celebració d’aquesta festivitat tan significativa per a les persones amazigues.
L’esdeveniment va començar a les 19.30 h i va dividir-se en dues parts, una inicial en la qual l’escriptora Asmaa Aouattah, juntament amb l’editora i la seva germana, van fer la presentació del seu últim llibre, el poemari “Entre cendra i foc”. Aouattah, que a part d’escriptora és tècnica d’igualtat al Consell Comarcal del Maresme, no és un personatge desconegut a la ciutat, ja que anys enrere va impulsar-hi la realització de classes d’amazic.
I una segona part que va alternar l’aparició de poesia i música. Les rapsodes van recitar cants de llibertat, amor i persistència, i els cants, en la seva majoria, eren vinculats al territori del Rif.
L’acte va comptar d’un públic ampli i divers. Les dones ocupaven les primeres files amb els colors del mar, la natura i el desert, infants es bellugaven amunt i avall lluint banderes amb la lletra més visible del Tifinagh, aquella que recorda a aquest poble la seva persistència i la seva història com a territori lliure, la ⵣ.
Als laterals hi havia exposicions fotogràfiques que rememoraven esdeveniments importants culturals, així com un espai on tastar te i pastes típiques per col·laborar amb l’associació organitzadora.
L’ambient va ser d’absoluta cohesió, un exemple aplicable a la quotidianitat de la ciutat, de saber-nos diferents però mai desiguals, de poder celebrar aquestes diferències i enriquir-nos col·lectivament com a ciutadania.
Fins aquí el recull fotogràfic de la celebració de l’any nou amazic a Vic d’enguany. Vull agraïr a l’associació Amic Amazigh l’oportunitat de participar amb ells de la festa. Visca el Rif!